dimarts, 24 d’agost de 2010

Amb dos ulls i moltes ulleres

Amb dos ulls i moltes ulleres,
suor, hores de contemplació,
escoltar una llengua estranya
i veure-la escrita sense saber-la llegir.

Entrar a un món complexe
fet de misteris i bellesa subtil.
Sentir que el temps posa límits
a una estada fugaçment itinerant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada